Fill del llibreter Salvador Moles. Deixeble, a València, de Josep Vergara i de Vicent Galcerà, i a Sogorb, de Josep Camaron. Passà a Barcelona, on vers el 1759 era deixeble de Francesc Tremulles. El 1764 li fou concedit el títol de gravador per la Reial Junta i Consolat. Anà, pensionat per la Junta de Comerç, a París (1766), on fou deixeble de Dupuis i de Charles-Nicolas Cochin. Tornà a Barcelona el 1774, i l’any següent fou nomenat primer director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç —Llotja—, on, per indicació seva, Pere Pau Muntanya esdevingué ajudant de direcció. Orientà l’escola, amb energia, vers l’academicisme de Mengs —era un gran admirador d’Antoni Viladomat— i s’oposà als col·legis professionals de pintors i escultors. El 1792 visità València, on intercanvià dibuixos i models amb l’escola de Sant Carles. El 1796 restablí l’estudi del model viu. Gravà obres de Tramulles, Muntanya, Reni, Boucher i Van Loo. Hom remarca el retrat d’Isabel de Villena que feu per a una edició de la Vita Christi. Fou acadèmic de Sant Carles, de San Fernando i, també, a París. Després d’una etapa d’inestabilitat psíquica, se suïcidà llançant-se d’una finestra alta de Llotja. El seu retrat d’autor anònim del Museu Nacional d’Art de Catalunya és un dels millors de l’època al país.
P. P. Moles, J. Giralt
© Fototeca.cat
Gravador.