Fou catedràtic de patologia mèdica (Saragossa), obstetrícia (Granada) i, a València, de fisiologia i patologia (1887-1908). Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament; fou empresonat per aquests fets. Fou rector de la Universitat de València (1893 i 1897). Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna (La cuestión Ferrán, 1885). Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera, malaltia a la qual aplicà (1890) un sistema que defensà a Del cólera en el estado actual de la ciencia y de su tratamiento por el lavado de la sangre (1890). Fundà el sanatori antituberculós de Porta-coeli (Bétera) que porta el seu nom. Fou president de l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1895) i diputat pels partits liberal i conservador.