Fou construït damunt el solar d’una guingueta anomenada La Pajarera, on, a la darreria del s. XIX, s’oferien espectacles de varietats. Inicialment (~1909) s’anomenà Petit Palais; més tard, Petit Moulin Rouge, i, des del 1916, Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual. Fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic. El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña. El 1997, la fallida de l’empresa propietària, New Mill, provocà el tancament del local. Al juliol del 2008 hom inicià els treballs de recuperació i renovació del local per convertir-lo novament en una sala d’espectacles. La remodelació respecta l’antiga façana amb les tradicionals aspes i dota el local de l’equipament tecnològic necessari per a una sala d’espectacles del s. XXI. Amb una capacitat per a 250 espectadors, l’edifici ha estat també ampliat amb la construcció d’un soterrani i de dues plantes en alçada. Del nou disseny, sobresurt la llengua que enllaça la caixa escènica de la sala principal d’espectacles —amb dos amfiteatres— amb la façana. Inaugurat a l’octubre del 2010, la programació s’orienta a diversificar els espectacles mantenint-se fidel, però, al model del cafè concert. Al maig del 2013 l’empresa administradora del Teatre presentà concurs de creditors.
El Molino
© Bopbaa / Eva Serrats