Situació i presentació
És format per dos sectors diferenciats. El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages (Bages), i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia. El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta (3,6 km2) a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós (NE), Castellfollit de Riubregós (W) i Calonge de Segarra (S-E), els dos últims pertanyents a l’Anoia. El sector principal del terme, accidentat per una prolongació de la serra de Castelltallat, es troba a unes altituds que oscil·len entre els 650 m i els 850 m, entre el camí ral (ara carretera local de Calaf a Pinós) a l’W, el pla de Trilla a l’E i la serra de Xorigades i la serra de Coaner (Pinós) al N, mentre que als fondals d’Enfesta les altures oscil·len entre els 520 m i els 600 m. L’esmentada serra de Castelltallat fa de partió de les aigües del terme, una part de les quals va a la riera de Coaner, tributària del Cardener; una altra part són drenades per la riera de Montellí i el seu afluent el torrent d’Ars, afluents del Llobregós, que és tributari del Segre, i un petit sector als torrents que formen la capçalera de la riera de Rajadell, també tributària del Cardener.
El terme comprèn la caseria de la Molsosa, cap de municipi, el poble de Prades i els llogarets d’Enfesta i els Quadrells. L’única comunicació bona del municipi és la carretera local de Calaf a Pinós, que travessa l’extrem de llevant del terme al peu dels Quadrells i que per camins veïnals permet d’arribar a la resta de nuclis. El municipi de la Molsosa forma part, des del desembre del 1989, de la comarca del Solsonès, segons acord adoptat pel Parlament de Catalunya. La Molsosa, que fins aleshores pertanyia a l’Anoia, ja rebia els últims anys alguns serveis del Solsonès.
La població i l’economia
El fogatjament de 1380 assignà 25 focs al lloc de la Molsosa. El poble de Prades tenia 5 cases el 1685 i 11 el 1860; els mateixos anys, l’enclavament d’Enfesta en registrà 10 i 12, respectivament. En el segle XVIII l’augment de la població (molsosencs) fou lleu, es passà de 94 h (1719) a 98 h (1787). El 1857, la població arribà al màxim demogràfic registrat amb 419 h. Dels 395 h del 1860 va baixar a 204 h el 1900, augmentà fins als 298 h el 1930 i a partir d’aquest moment començà a davallar gradualment: 208 h el 1960, 176 h el 1970, 147 h el 1981, 135 h el 1991 i 129 h el 2001. Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà (130 h el 2005).
El terme de la Molsosa és remarcable pels frondosos claps de pinedes, roures i alzinars que ocupen més de la meitat de la superfície municipal. Els sòls, pel fet d’ésser formats per margues i calcàries oligocèniques, són molt aptes per als cereals (ordi, blat). També hi ha algun clap de vinya i darrerament es comencen a conrear lleguminoses i colza. La ramaderia complementa l’agricultura, sobretot les granges porcines i la cria d’aviram (pollastres i galls). A la capçalera del Llobregós hi hagué, anys enrere, cinc molins en funcionament.
La caseria de la Molsosa
La caseria de la Molsosa (65 h el 2006) és formada per masos disseminats i més o menys centrats per l’església parroquial i l’ajuntament, que ocupa l’antiga rectoria adossada a l’església. La caseria correspon a l’àmbit de l’antiga parròquia de Santa Maria de la Molsosa. Fou renovada al principi del segle XII i consagrada pel bisbe de Barcelona, Berenguer (1100-06), amb l’autorització dels canonges de Vic, com va reconèixer el 1108 el bisbe de Vic Arnau de Malla, que va confirmar la seva dependència de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Aquesta església, accessible pel camí del mas de Vila-seca, subsisteix encara, restaurada (2005). El culte fou traslladat a l’església nova, i cap al 1930 se’n tragueren els retaules i els ornaments. Bàsicament és el mateix edifici romànic consagrat el 1105, amb modificacions substancials dels segles XVII i XVIII, època en què s’hi obriren capelles laterals, es feu una nova porta i s’aixecà el campanar de torre a l’angle SW. De l’època romànica queda la nau amb un absis i l’antiga porta tapiada.
El 1925, per tal com hom trobava l’antiga parròquia de difícil accés i molt separada de l’antiga rectoria, es decidí de construir una església nova a la solana de la Passada, prop del lloc on el 1920 es construïren les escoles municipals i la casa del comú. Amb l’aportació popular es feu nova església parroquial de Santa Maria de la Molsosa, amb una rectoria annexa de línies neoromàniques i un campanar i un pòrtic al davant fets el 1952, que guarda encara altars de l’església vella. La festa major se celebra per la Mare de Déu d’Agost.
Altres indrets del terme
Prades
Al sector NE del terme hi ha el poble de Prades (36 h el 2005). Té una posició dominant i guarda l’estructura de poblet antic, amb una placeta, carrerons estrets i tortuosos i passos coberts. L’església, dedicada a sant Ponç, consta de dues naus, una de tradició romànica i l’altra, comunicada per grans arcades, del segle XVII. El petit campanar de torre té la data del 1878. Aquesta església guarda tres valuosos altars del segle XVII, el major de Sant Ponç, el de Sant Abdó i Sant Senén (molt venerats al lloc), tots dos amb notables relleus esculpits i valuoses imatges, i el del Roser, d’escultura i taules pintades, que data del 1679. Prop de l’església hi ha una curiosa creu de pedra amb temes escultòrics rars feta el 1953 en senyal de gratitud per un captaire que, trobant-se malalt, fou acollit i atès per la gent de Prades. La festa major se celebra el primer diumenge d’octubre. El lloc de Prades és esmentat el 1021.
Els Quadrells, Enfesta i les masies
Aspecte de la masia dels Pilots
© CIC-Moià
L’enclavament d’Enfesta alberga un petit llogaret escampat pels vessants d’un puig que es dreça enmig d’un fondal ric en aigües i que es troba coronat per un castell i antic edifici senyorial que té adossada l’antiga església del lloc. Aquesta esglesiola, de volta de pedra i de construcció que recorda el romànic o l’inici del gòtic, era una sufragà nia tradicional de Calonge dedicada a Santa Maria, però des del segle XVII tenia també culte a sant Roc, copatró del lloc. Destaquen les cases de Can Ribera, Cal Felip, Cal Vermell i Cal Noguera. Entre les cases més antigues hi ha Cal Roters.
El castell d’Enfesta, era la residència dels castlans, que administraven el lloc en nom dels Cardona. El castell es troba en fase de rehabilitació. La capella veïna es va abandonar per tal com amenaçava ruïna i el 1979 se’n va construir una de nova i extremament senzilla al pla. Enfesta celebra la festa major el primer diumenge d’agost.
Es dona el cas que aquest és l’únic trosset de terme de la província de Lleida que forma part de la diòcesi de Vic, pel fet de ser sufragània de Calonge de Segarra. Això és així per descuit dels “reformadors” de límits diocesans, que van excloure la Molsosa i totes les parròquies del sector segarrenc del bisbat de Vic el 1957 perquè eren de la província de Lleida.
El terme de la Molsosa té moltes i antigues masies, algunes situades estratègicament, com Cal Jobert i Cal Serra, que juntes formen un petit nucli en un puig que domina tota la vall o parròquia de la Molsosa, o les pluriseculars de Vila-seca, gran mas pairal amb molts afegitons de Puigpelat, Vilaancosa, els Pilots, el Casalot, Cal Serra, Cal Claret, els Plans, Salanova, Passada, Muntaner, Vilella, etc.
La història
El terme de la Molsosa fou des del seu origen un domini de la casa vescomtal de Cardona. El lloc surt documentat el 1018 i de nou el 1021, quan foren donades a l’església canonical de Sant Vicenç de Cardona terres situades a Prades, del terme de la Molsosa, en sufragi de l’ànima d’Isovard, fill dels vescomtes Ramon i Engúncia, que morí lluitant a la Molsosa, segurament en una brega contra els moros. Els mateixos vescomtes uniren l’església de Santa Maria de la Molsosa com a dotació del monestir canonical de Cardona.
El terme tenia com a centre jurisdiccional el castell de la Molsosa, ara desaparegut, les restes del qual, però, s’endevinen prop de l’església vella de la Molsosa o església del Collet, dalt d’un puig de 846 m. El castell fou sempre del domini dels vescomtes, però aquests al pas dels segles XI al XII hi tenien per castlans els Òdena i després altres cavallers. El rei Jaume I el 1265 va demanar la potestat d’aquest castell al vescomte i de nou surt esmentat el 1375 en la creació del comtat de Cardona i en altres documents anteriors i posteriors. La Molsosa, amb Prades i Enfesta, formava part de l’administració cardonina de la batllia de Torà. S’erigí en municipi al principi del segle XIX i aquest englobà l’enclavament d’Enfesta.