S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica. Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont (1927-30). S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau. Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la col·lecció literària popular La Novel·la d’Ara
(1923). Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc. Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “Cine-Art"-que dirigí—, “Cinegramas” i “Arte y Cinematografía”. Produí i dirigí el film Hombres contra hombres
(1934 -36), a partir d’un material estranger, film pacifista d’argument amb intercalació de documentals. Rodà, amb Marcos Redondo, tot seguit una exaltació de la sarsuela espanyola La farándula
(1935-36) i La millona
(1936). Veritable rodamon, visità diversos països, sobretot EUA, Argentina i Mèxic, en els quals treballà i promogué obres teatrals i cinematogràfiques. Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1937 s’exilià a Buenos Aires, on realitzà cinc films, entre els quals cal remarcar En el viejo Buenos Aires” (1942), adaptant un text d’Alejandro Casona i Pedro Miguel Obligado. El 1943 s’establí a Mèxic, on reprengué la seva activitat artística. Hi adaptà quatre obres i en rodà quatre més, com Amok
(1944), sobre Stefan Zweig, i Vértigo