Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts. D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica. Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc., i feu també vitralls. En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels murals al Saló d’Actes de l’IESE, de Barcelona.
Inicià la docència a Llotja, i el 1968 obtingué la càtedra de dibuix a l’Escola de Belles Arts, de la qual fou sotsdirector (1974-77). Fundà el grup Betepocs, i fou professor de l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat, on filmà el documental Curs de Primavera 1967 (1967). Guanyà, entre altres beques i premis, una beca d’investigació de la Fundació March de Madrid (1972-73). L’any 1979 proseguí la seva tasca com a catedràtic quan l'Escola de Belles Arts s’incorporà a l’Universitat de Barcelona i, entre d’altres, creà de l’especialitat de dibuix animats, fins el 1990.
L’afecció per l’excursionisme i la meteorologia es reflecteix en les sèries de pintures i dibuixos sobre el bosc, d’estintolats, d’emmetxats, cordes i nusos, nuvolades i estels, a més d’un conjunt de fotografies sobre la natura i l’anamorfisme dels espais, entre altres. Des del 1960 dissenyà i construí estels tridimensionals, activitat que el dugué a participar als festivals internacionals d’aquesta art des del 1988 (França, Gran Bretanya, Noruega, Tailàndia, Japó, etc.). Sobre aquesta temàtica i les seves pròpies estructures eòliques, creà l’audiovisual de doble projecció L’estel : Estructura amb capacitat de vol en col·laboració de la seva filla, Marta Montcada.
Conreà també la poesia, on seguí bàsicament la mètrica japonesa del Haiku i la Tanka, que plasmà en el seu llibre Mots (2012).
Exposà individualment, entre d’altres, a Maó, Sitges, Capellades, Barcelona, el monestir de Santes Creus, l’església de Sant Gaietà d’Aitona, el Palau Pinós de Bagà, i des del 2009, en les exposicions anuals al Japó del Festival ART Montcada, i col·lectivament en d’altres propostes artístiques.