Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea (1795). Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari (1799) i lluità a Itàlia (1800); el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano. El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit. El 1814 defensà París. Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.