Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya. Arran del feixisme emigrà (1938) a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba. Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents. Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern (Descartes, Hobbe, Condillac) i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics. Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista: E.B. de Condillac (1902), Saggi per la storia della morale utilitaria (1903-04), Il pensiero antico (1928) i Da Ardigò a Gramsci (1962).