Estudià amb el seu pare. El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel (que dirigí més tard, en 1755-62). Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore (1753) fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana. Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura (1754), representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle. També deixà obres religioses (Cantate Domino), peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França.