El territori és pla i puja suaument al sector meridional. Gairebé la totalitat del terme és conreat; el regadiu ocupa 70 ha, que aprofiten l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia de Montaverner i produeixen hortalisses i cereals. Predomina, però, el secà (650 ha), amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya i, secundàriament, cereals (blat i ordi). Hi ha petites indústries tèxtils i d’altres de derivades de l’agricultura, però una forta proporció de la mà d’obra treballa en una important indústria tèxtil del veí terme d’Alfarrasí. El poble (1 825 h ag [2006], montavernins o muntavernins ; 186 m alt.) és sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius. Més al sud hi ha estació del ferrocarril de Xàtiva a Alcoi. L’església parroquial (Sant Joan i Sant Jaume) s’independitzà de la d’Albaida el 1535. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs. Pertangué a la corona. El municipi comprèn, a més, el despoblat i santuari de Colata.
L’església parroquial de Montaverner
© Fototeca.cat