Almirall i procurador reial. Fill petit d’Ot (I) de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva. El 1340, nomenat almirall (declarat vitalici el 1342), anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites; fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret. A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III: desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la primera invasió del Rosselló. En 1343-44 s’embarcà novament amb un estol vers Algesires, i, havent-ne retornat una mica abans de la seva caiguda (1344), planejà i ajudà Pere III en la definitiva conquesta del Rosselló contra Jaume III de Mallorca: assetjà i prengué Argelers, dirigí les operacions contra Cotlliure i entrà a Perpinyà en nom de Pere III. Acompanyà el rei a València en els avalots de la Unió Valenciana. Retornà amb un estol a Mallorca per auxiliar el governador Gilabert de Centelles, que vencé la invasió de les tropes de Jaume III a Llucmajor (1349). Féu un darrer viatge a Sicília, i sembla que el 1350 renuncià l’almirallat i restà com a procurador reial. Des d’aleshores residí a Barcelona, on intervingué en les decisions reials, donà terrenys per a construir la Llotja i disposà en el seu testament (1358) la construcció prop d’aquesta d’una capella, on se celebraren durant més de tres segles sufragis per la seva ànima amb l’assistència dels consellers de la ciutat. La seva muller, Sibil·la de Lloria, ja vídua, es tornà a casar, amb Lluís Cornell.