Montclar

Montclar d’Urgell

Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre. El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic. Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central. El portal és format per grans dovelles; en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635. L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument historicoartístic. L’església parroquial és dedicada a Sant Jaume. El poble celebra la festa major el 25 de juliol, per Sant Jaume.

A 160 m de profunditat i a poca distància de la vertical del poble, travessa el canal d’Urgell la serra de Montclar per mitjà d’una impressionant foradada d’una longitud de 4 917 m dita la mina de Montclar.

Montclar fou conquerit pel comte d’Urgell i en el cens de 1380 tenia 11 focs. La jurisdicció senyorial era al segle XIV dels Ponts, i més tard passà als Guimerà (el 1589 era de Bernat de Guimerà i el 1599 de Gispert de Guimerà), que probablement bastiren o reformaren el castell de Montclar (1638). El 1686 passà per enllaç als Despujol, que foren marquesos de Palmerola des del 1767 i mantingueren la senyoria fins a la seva abolició; la baronia de Montclar fou reconeguda com a títol del regne el 1919 a favor de Josep M. Despujol i Ricard, marquès de Palmerola. Formà part de l’antic terme de Donzell d’Urgell.