Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual (~1548), que dedicà a Joan III de Portugal. El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l'Exposición moral sobre el salmo LXXXVI (1548), escrit en prosa i vers. Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l'Epístola a Sa de Miranda, i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros, obra més coneguda com a Cancionero; dedicada als prínceps de Portugal, recull composicions de tema profà, moltes de les quals amoroses. Aquest mateix any sembla que viatjà a Anglaterra acompanyant Felip II, i posteriorment residí a València, on publicà la seva obra més coneguda, la novel·la pastoral Los siete libros de Diana (1559), primera obra d’aquest gènere escrita en prosa, per més que hi aparegui també el vers. El 1558 anà a Flandes i hi publicà una segona edició del Cancionero Espiritual; per últim, escriví les epístoles Los trabajos de los reyes, Epístola a Peña i Epístola a don Jorge Menesses.
Coneixedor i admirador de l’obra d’Ausiàs Marc —és notòria la influència del Cant Espiritual sobre el poema Devota exposición del salmo Miserere mei, Deus (1554)—, el 1560 publicà a València una primera part, que no tingué continuació, de la traducció de les obres del poeta valencià. Versió fidel i elegant, intenta de reproduir les idees essencials i prescindeix dels elements marginals. Es reimprimí a Saragossa (1562) i a Madrid (1579).