Situació i presentació
Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE. Limita al N amb els municipis de les Llosses (Ripollès) i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant. Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora.
El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora. El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall. Les terres del terme es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Biogeogràficament, es troba dins el domini de la vegetació eurosiberiana i potencialment s’hi faria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis). Cal esmentar que gran part del territori municipal forma part del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.
Montesquiu, que se segregà del terme de Sant Quirze de Besora el 1934, pertanyé a la comarca del Ripollès fins el 1989, data en què passà a formar part de la comarca d’Osona. Comprèn, a més del poble de Montesquiu, la colònia tèxtil de la Farga de Bebié, que comparteix administrativament amb el municipi de les Llosses.
Travessa el municipi la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, que segueix el curs del Ter pel marge dret. A 1 km del poble envers Ripoll hi ha una cruïlla a l’esquerra que porta al poble de Sora. La línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà-la Tor de Querol travessa el terme i té parada a la Farga de Bebié, tot i que l’estació més propera al poble és la de Sant Quirze de Besora.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (montesquinencs) del municipi de Montesquiu com a terme independent aparegueren el 1936, amb el cens republicà, on s’enregistraren 1.184 h. Dels censos antics es dedueix que el veïnat de Montesquiu tenia 12 famílies el 1589, 59 el 1686, 73 el 1791 i 91 el 1860.
La industrialització fou el factor principal que motivà la segregació d’aquestes terres del municipi de Sant Quirze de Besora, ja que donà un fort impuls al creixement de la població, tant del nucli com de la colònia tèxtil de la Farga de Bebié. Però malgrat aquesta base industrial, la població es mantingué estable, a excepció de la dècada de 1950, quan la immigració de les terres meridionals de l’estat feu augmentar la població tant del nucli com de la colònia tèxtil. El 1960 tenia 1.238 h, i posteriorment la població inicià una davallada; el 1981 tenia 1.002 h, 855 h el 1991 i 822 h el 2001. Aquesta davallada es degué d’alguna manera, a l’abandonament de part de la colònia tèxtil de la Farga de Bebié. L’any 2005 hi havia 858 h.
Pel que fa a l’economia, les activitats agràries tenen poca incidència al terme. Els principals conreus són els cereals i el farratge, i prop del riu s’estenen alguns horts. La ramaderia és gairebé insignificant.
La indústria s’ha consolidat com la base econòmica del municipi. La industrialització arribà a partir del segle XIX potenciada per la seva situació al costat del Ter. Vers el 1895 una companyia controlada en bona part per Jeroni Juncadella, amo del castell, construí dins el terme dues fàbriques de carbur, l’una dita el Carbur de Dalt, davant la Farga de Bebié, i l’altra el Carbur de Baix, sota el castell, a l’esquerra del Ter. Les principals empreses del terme són del ram de l’alimentació, el tèxtil i la metal·lúrgia, essent l’empresa Edmundo Bebié, indústria tèxtil situada a la colònia de la Farga de Bebié, la més important del municipi.
El poble de Montesquiu celebra mercat setmanal el dimecres i disposa de diferents establiments d’allotjament.
El poble de Montesquiu
El poble de Montesquiu (577 m i 802 h el 2005) s’estén entre el riu i la carretera C-17. La part vella és formada per carrerons estrets i rectilinis, amb moltes cases dels segles XVII i XVIII; el poble sorgí a partir de mitjan segle XVI com un petit nucli d’hostals i ferreries al llarg del camí ral de Vic a Ripoll, en terres del castell veí, els senyors del qual feren nombrosos establiments a partir de la fi del segle XVI per a edificar noves cases.
L’església parroquial, que presideix la població, fou inicialment una capella dedicada a la Puríssima, aixecada pels veïns l’any 1709. Fou erigida en vicaria de Sant Quirze de Besora el 1790 i en parròquia independent el 1878. L’edifici és de 1709-35, amb una gran nau i unes capelles laterals. El campanar data del 1780, i el 1912 hom féu una nova façana, neoromànica.
L’antiga quadra de la Marxanda, antic hostal que data aproximadament de l’any 1632, és actualment l’edifici on es troba l’ajuntament.
La festa major del poble té lloc el 8 de desembre. A més, al juny, per Sant Joan, amb l’arribada de la Flama del Canigó, és tradicional el foc, la coca i el vi dolç. El primer dissabte del mes d’agost se celebra la Festa de la Placeta amb ball i cucanya; i des del 1988, el 8 de setembre, s’organitza la Cursa Popular Castell de Montesquiu. Finalment, cal destacar la Quinzena d’Art Castell de Montesquiu (QUAM) que té lloc durant la primera quinzena de juliol. Se celebra al castell de Montesquiu i constitueix una trobada entre diferents disciplines artístiques, com la pintura, l’escultura o les noves tecnologies.
Altres indrets del terme
La Farga de Bebié és una colònia tèxtil que es construí al final del segle XIX al terme de les Llosses, a la dreta del Ter, en un meandre que forma el riu i que fa de límit entre ambdós termes. La ràpida ampliació de la indústria feu que ocupés terres de Montesquiu i va impulsar la creació de nous habitatges: el Tibidabo, els Suñers, el Balcó del Ter i les Tones, dins el municipi de les Llosses, i el nucli de Conanglell, paral·lel al riu, i el Solei, en el sector més muntanyós, en terres de Montesquiu. La imatge dels diferents grups de cases es correspon amb les tradicionals construccions industrials de línies simples i colors foscos.
El 1920 es va inaugurar una cooperativa de consum i l’any 1924 tenia dues botigues de queviures. A poc a poc la colònia anà incrementant la seva activitat i el 1950 es convertí en un autèntic poble. Les principals onades migratòries arribaren des de Galícia i Lleó. El 1940 hi vivien 1 057 persones, però, el 2005, quedaven 56 h.
D’entre els municipis destacables del poble cal esmentar el castell de Montesquiu.
També forma part del municipi el sector situat darrere el castell fins al torrent de les Dous, el qual desguassa al Ter una mica més amunt de la Farga de Bebié, que en època medieval formava la quadra civil o terme autònom dit les Planeses o la Marxanda, donada al monestir de Ripoll al segle XI i dependent de la pabordia ripollesa dita de Palau; només hi resta l’antic mas de les Planeses.