El sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa, mentre que el sud s’eleva bruscament fins a 656 m alt., accidentat pels vessants nord-orientals de la serra de Benicadell. La zona forestal (una tercera part del terme) és ocupada en bona part per pinedes. El regadiu es limita a 33 ha (hortalisses i blat), mentre que el secà és destinat sobretot a la vinya (370 ha, en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers. El poble (608 h agl [2006], montitxelvans ; 267 m alt.) és al sector pla del terme. L’església parroquial (Santa Anna), obra del s. XVIII, depengué de la de la Pobla del Duc fins el 1534, que esdevingué independent, amb les de Rugat i d’Aielo de Rugat com a sufragànies. Lloc de moriscs, tenia 75 focs el 1609 i era de la fillola de Castelló del Duc. Fou centre de la baronia de Montitxelvo. Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell.
Montitxelvo
© Fototeca.cat