i Ovidi Montllor i Mengual | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ovidi Montllor i Mengual

Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
cinematografia cin, teatre teat i música mús
Cantant i actor.
Alcoi, 4 de febrer de 1942 — Barcelona, 10 de març de 1995

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi. Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF (en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967), i més tard amb les companyies Adrià Gual (amb la qual actuà a Venècia) i Núria Espert, i amb diversos grups independents. El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V. Andrés i Estellés, Pere Quart, J. Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs (entre altres, La fera ferotge , 1968; Crònica d’un temps , 1973; A Alcoi , 1974; Coral romput , 1980, Ovidi Montllor diu Sagarra , publicat pòstumament l’any 2000 a partir de la deva darrera actuació del 1994 i Verí Good , inacabat l’any de la seva mort). Intervingué en films com Furia española (de F.Betriu, 1974), Furtivos (de J.L.Borau, 1975), L’obscura història de la cosina Montse (de J.Cadena, 1977), La portentosa vida del padre Vicent (de C.Mira, 1978), La verdad sobre el caso Savolta (d’A. Drove, 1979), Un, dos, tres, ensaïmades i res més (de J.Solivellas, 1985), La teranyina (d’Antoni Verdaguer, 1990), El llarg hivern (de J.Camino, 1992). , entre d’altres. L’any 2000 es presentà la seva obra completa al Teatre Principal d’Alcoi. Antologia recull 13 discs compactes editats pels Estudis de Gravació Tabalet, amb el finançament dels ajuntaments d’Alcoi i Barcelona. La recopilació aplega 141 cançons, entre les quals les que havien de formar part del disc que la mort de l’artista deixà a mig fer, Verí Good , a més de temes inèdits.

Llegir més...