Montolivet

Barri de la ciutat de València, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret.

Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta. El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al s XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera. Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes. L’arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obres s’interromperen el 1831, i el 1834 esdevingué caserna. Posteriorment fou convertit en presó, i actualment hi ha el Museu Faller.