Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda (o de Riu) i de Santa Maria de Pineda. A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents. Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda. Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny . El 1113 la senyoria major fou donada pel sobirà als vescomtes de Cabrera, i la menor restà en mans dels Montseny; ambdues es reuniren el 1328 en poder dels Cabrera. La castlania del castell fou exercida per la família que es cognomenà Montpalau fins a mitjan s XIII, època que començà l’abandó de la fortalesa, malgrat un intent de reconstrucció al s XV. L’església del castell fou dedicada a sant Miquel. El 1566 passà, per venda, dels Cabrera, comtes de Mòdica, als Montcada, marquesos d’Aitona, i el 1756, per herència, als ducs de Medinaceli. La cúria radicava a la Boada (vila de Pineda), i ben entrat el s XV el batlle i el jutge passaren a residir a Calella (la notaria romangué a Pineda); Sant Martí d’Arenys, però, tenia el seu propi batlle natural.
El castell de Montpalau
© Fototeca.cat
castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).