El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües. El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses. El conreu principal és el de la vinya (1 300 ha) —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres. Hi han estat instal·lades algunes granges. La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-se a causa de l’aparició d’algunes indústries (21% de la població activa), encara que l’agricultura (50%) continua essent la principal activitat econòmica. El poble (1 614 h agl [2006], montroians o montroiers ; 140 m alt.) és a l’esquerra del riu Magre, enfront de Real de Montroi, al peu d’un turó (225 m alt.) on hi ha les restes de l’antic castell de Montroi . L’església parroquial (Sant Bartomeu) és obra del començament del s. XIX; havia depès de Torís, de Real de Montroi (1535) i de Montserrat d’Alcalà (1574). Lloc de moriscs de la fillola d’Alberic, tenia 70 focs el 1609. Lloc d’origen islàmic, pertangué des del s. XV a l’orde de Montesa.
Restes del castell de Montroi
© Fototeca.cat