El matollar i la garriga (20% del terme) serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana. L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya (1 400 ha) —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals. El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac. Hi ha granges de porcs. Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura; hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les bòbiles i a les fàbriques de ceràmica de l’Horta, i s’hi han instal·lat noves indústries. Han sorgit també algunes urbanitzacions d’estiu. El poble (3 199 h [2006], montserraters o montserratins; 169 m alt.) és al peu de la serra del Castellet. L’església parroquial (Santa Maria) fou bastida el 1621; havia depès de Torís i de Real de Montroi (1535), però fou erigida en independent el 1574. Antiga alqueria i fortalesa islàmica, fou de la senyoria dels Peris de Calataiud i dels Sabata de Calataiud i passà als ducs de Vilafermosa. Era lloc de moriscs (75 focs el 1609) de la fillola d’Alberic.