Vers el 1354 la comunitat s’instal·là prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes. El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió. El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics. La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’exclaustració del 1835. L’antic convent serví de local del Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès fins el 1846, que fou retornat a les monges. Entre el 1882 i el 1888 l’església i el claustre foren traslladats a la rambla de Catalunya, on residí la comunitat fins el 1947. Actualment en resta l’església, convertida en parròquia de Sant Ramon de Penyafort. El claustre, un bell exemplar gòtic, fou traslladat de nou a Esplugues, on resideix la comunitat.