Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida. La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat. Estudià lleis a Lleida i a Roma. Fou canonge de Girona (1440), degà (1450) i administrador (1459-61) de la catedral de Lleida i síndic a les corts (1454 i 1460). Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64. Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra Joan II, amb el qual estava enemistat, des d’abans de l’inici de la contesa, a causa de certes divergències de criteri en la provisió de dignitats a la catedral i a l’estudi de Lleida. En caure aquesta ciutat en poder dels reialistes (1464), hi retornà i contribuí a la seva restauració. Fou col·lector pontifici del subsidi de la croada (1472) i canceller de l’estudi de Lleida (1484). També prengué part al concili provincial (1452) aplegat a Barcelona.