Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial (1851-61) fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè. Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment (1858) i militarment (1859). Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials. El seu fill Jorge Montt (Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922) també fou president de Xile (1891-96).