i Josep Francesc de Móra i Catà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Francesc de Móra i Catà

historiografia historiog i heràldica heràld
Historiògraf i heraldista.
Barcelona, 1694 — Barcelona, 1762

Era fill de Josep de Móra i Cirera i de Francesca Catà i Vinyola. Estudià a Barcelona i viatjà per Europa (París, Londres, Amsterdam, Viena). Descriví els seus viatges en un manuscrit, que ha romàs inèdit. El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1747 n'esdevingué vicepresident i director efectiu. Aconseguí que Ferran VI n'aprovés els estatuts (1752). El 1753 hi llegí un treball sobre la interpretació de manuscrits, que amplià en el treball Observaciones sobre los principios elementales de la historia (lloat per Menéndez y Pelayo), que fou publicat en part en les Memorias del 1756 i en part en el segon volum de Memorias (1868). Lluís XV de França li concedí, el 1749, el títol de marquès de Llo, que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752.

Llegir més...