Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca. Tingué èxits a París, Amèrica i Londres (1855) amb Manuela Perea, ‘La Nena’. Amb ella fou primer ballarí al Liceu (1859-60), amb gran èxit. Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu (1865, 1868-69). Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra, i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en col·laboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa. El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda, de N.Manent. Fou director del cos de ball del Teatro Real, de Madrid, i mestre de ball d’Alfons XIII i de les infantes.