S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi. Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (1904). En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa. Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil (1914) i Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912).