Organitzà, amb Alfred Strauss, el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de l’Estat espanyol a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Mira. També amb Mira i Strauss, creà el centre d’observació psicològica La Sageta. El 1940 fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica, que dirigí. Des del 1945 fou professor de psicologia de la infància i adolescència a la Universitat de Barcelona. Publicà La infancia anormal (1933), Oligofrenias (1942), Psicología del niño y del adolescente (1957), Niños psicópatas (1948), etc. Fou president de la Societat Catalana de Pediatria i president d’honor de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil. El 1966 fou publicat el seu llibre Els fills, sexe i educació, i el 1970, Els inadaptats. Havia conreat també la novel·la en català —Raquel (1930) i Rubèn (1933)— i l’assaig —Història d’un gos (1947), L’home i els altres (1965) i De Carlos I emperador a Carlos II (1970)—.