El 1941 publicà el seu primer llibre, el recull de narracions Il gioco segreto. Amb Menzogna e sortilegio (1948) obtingué el premi Viareggio. Del 1957 és L’isola di Arturo (traducció catalana de Joan Oliver, 1965), per la qual obtingué el premi Strega, i del 1963 és Lo scialle andaluso. La característica més original de la seva obra és una constant versatilitat estilística, que li permet, en les seves pàgines millors, de fondre la representació realista de les motivacions psicològiques amb la transposició lírica de personatges i situacions a un pla fabulós, ple de símbols i mites. El 1974 sortí la novel·la La storia i del 1958 i del 1968 són, respectivament, els reculls poètics Alibi i Il mondo salvato dai ragazzi. La seva darrera novel·la Aracoeli (1982) rebé el premi Mèdici de novel·la.