Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre (subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E). Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica. Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o nerítica durant el Cretaci inferior i que s’elevaren durant l’Oligocè i el començament del Miocè amb el plegament pirinenc. Poc plàstics, es fracturaren parcialment i originaren un estil tectònic juràssic. L’erosió posterior ha contribuït a dibuixar-hi tres tipus de relleu. El dominant és el de plecs anticlinals conservats, que segueixen la direcció ibèrica NW-SE (serres de Vilafranca del Maestrat, de Cinctorres) i que sostenen els pics més alts: el Bovalar (1 258 m alt.), de Fusters (1 293 m) i de Folc (1 301 m). On abundaven les margues i les argiles, l’erosió les ha buidades, i en resten les moles, fragments de sinclinals penjats (mola de la Garumba, 1 143 m alt.; de la Todolella, 1 142 m; del Carrascal, 1 262 m; de Palanques). De Morella cap al N, el paisatge varia: els anticlinals van en direcció W-E (serra de Vallibona), vergent cap al N i preparant el trànsit a la direcció NE-SW dels ports de Beseit i tot el Sistema Mediterrani Català, que s’efectua a la Tinença de Benifassà. Alguns anticlinals han estat esventrats per l’erosió, i constitueixen els brays. El conjunt dels plecs és clivellat per falles de direccions NW-SE i NE-SW. Hi ha un tercer sector, extens, no plegat, format per plataformes horitzontals, també de calcàries cretàcies i de gresos, inclinades al N, com la xarxa hidrogràfica. El massís dels ports de Morella correspon al nucli principal de la comarca dels Ports.