Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes. Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera (1908-09) i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica (juliol del 1909).
Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy, inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels seus antics companys anarquistes en El Correo Español de Mèxic i amb el llibre Los secretos del anarquismo (1913).