Estudià dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala. Fou degà del col·legi d’advocats de Lleida, diputat provincial del partit liberal i alcalde. Ingressà a la Lliga Regionalista, de la qual fou diputat a corts (1916-23). S’inicià escrivint poesia castellana, influït per Campoamor, Zorrilla i Núñez de Arce: Carnet de ensayos (1878), Poesías (1895), De mi viña (1901) i El candil del loco (1905). La seva poesia en català rep l’influx de Maragall i dels jocs florals i tracta de temes bucòlics, lleidatans i clàssics: Hores lluminoses (sd), Cireres (1924), Nou i vell (1927) i Poesies completes (1929). Escriví a La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa. Fou una figura patriarcal i de consell, sobretot a Lleida, i entorn d’ell es formà una tertúlia literària. Excel·lí com a traductor en vers de Shakespeare: XXIV Sonets de Shakespeare (1912), Selecta de Sonets de Shakespeare (1913), Venus i Adonis (1917), Coriolà (1918), Hamlet (1920), Romeu i Julieta (1923) i El marxant de Venècia (1924). Deixà inèdits Juli Cèsar i Macbeth.
Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Escriptor, polític i advocat.