Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona. Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883. Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884. Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document. D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines. El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic, òrgan de la Societat Arqueòlogica Tarraconense. De la seva obra cabdal, Tarragona Cristiana, foren publicats els primers volums els anys 1897 i 1898, i la resta es conservà inèdita fins que l’edità l’Institut d’Estudis Tarraconenses, del 1954 al 1967. Col·laborà en la Geografia de Catalunya de F. Carreras i Candi amb la redacció del volum dedicat a la província de Tarragona (1909). Deixà publicats un bon nombre de treballs monogràfics sobre Tarragona i les seves comarques. Defensà la paternitat romana de la muralla de Tarragona, que descobriments arqueològics posteriors han confirmat.