Elegit diputat, col·laborà en la redacció de la Constitució del 1869. Participà en el gabinet presidit per Prim (1870) i en el primer govern d’Amadeu I (1871). El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació. Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on col·laborà amb Sagasta (del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre). En morir aquest (1903), no aconseguí la direcció del partit. Després de la dimissió d'E.Montero Ríos, a causa de l’incident del Cu-cut!, ocupà la presidència del govern (1905-06) i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars descontents. L’oposició a la llei de tots els sectors polítics catalans determinà el seu ajut de sotamà a Lerroux. Ocupà breument la presidència del govern pel novembre del 1906 i el 1909.