Educat a l’Exeter College d’Oxford, fou molt influït pels prerafaelites. El 1859, en casar-se amb Jane Burden —la model dels prerafaelites i l’ideal de bellesa de l’època—, féu construir la Red House , que l’impulsà a promoure una renovació del disseny, d’inspiració goticista. El 1878 organitzà a casa seva un vast complex de creació artesana: vitralls, papers pintats, teles, mobles i llibres de bibliòfil. Les seves concepcions polítiques estan molt lligades a la seva estètica. Partidari d’un socialisme de fort accent utòpic, considerà la industrialització un fenomen alienant que contraposà a una edat mitjana idealitzada, rural, igualitària i amb el treball com a mitjà per a la realització de la creativitat personal. Tot i el seu utopisme, la crítica de Morris als aspectes més degradants de la industrialització exercí una influència profunda. Iniciat en l’activisme polític els anys vuitanta, el 1883 s’uní a la Federació Democràtica de H.M. Hyndman, del qual se separà el 1884 per a fundar, amb altres intel·lectuals, la Socialist League, que rebé el consentiment de F.Engels. Morris en redactà el manifest i sufragà el seu diari, Commonweal . Bé que s’adherí al Manifest Comunista i donà suport a la Comuna de París, gradualment s’inclinà vers el sindicalisme i el parlamentarisme. Els seus escrits més importants són: The Life and Death of Jason (1867) i The Earthly Paradise (1868-70), reculls de poemes d’ambient medieval, The Pilgrims of Hope (1886), poema narratiu sobre la Comuna de París, i News from Nowhere (1890), novel·la on descriu l’ideal de societat socialista.
Crisantem , paper de paret fabricat per Morris and Company i dissenyat per William Morris
© Fototeca.cat
Artista, escriptor i polític anglès.