Mosset

Municipi del Conflent, al límit amb la Fenolleda i amb la vall de Santa Creu, Llenguadoc.

Comprèn l’alta vall de la Castellana, des de la línia de crestes que separa la conca de la Tet de la de l’Aglí (massís de Madres, 2 469 m alt; coll de Jau, 1 513 m; tuc Dormidor, 1 845 m; serra de les Escales, 1 725 m; roc del Rosselló, 1 314 m) fins als serrats que la separen de la vall de Conat. Una bona part del terme és constituïda per terrenys improductius, boscs i pasturatges. L’economia és essencialment agrícola (338 ha), la major part de pastures i farratge (272 ha). Els conreus es localitzen al fons de la vall: 68 ha d’arbres fruiters (presseguers, pomeres i pereres), 2 ha de vinya i 6 ha d’hortalisses. La ramaderia té més de 300 caps de boví i gairebé un miler d’oví. Hom ha explotat pedreres de marbre i talc. Modernament té la funció de lloc d’estiueig i turisme, amb la petita estació d’esquí del Coll de Jau. El poblament es concentra al fons de la vall, a partir del coll de Jau, que comunica el Conflent amb Carcassona: veïnats de Breses i la Querola, els antics monestirs de Corbiac i de Clariana, i el poble de Mosset (692 m alt), situat a l’esquerra del riu, aigua amunt de Corbiac (el poble antic, esmentat ja el 985, havia estat emplaçat en un principi entre Corbiac i Breses, a l’indret on hi ha les ruïnes de l’església de Sant Julià Vell). El nucli antic, per la seva situació fronterera, fou emmurallat (les fortificacions són esmentades el 1393) i era dominat per l’antic castell de Mosset, reconstruït per Galceran de Cruïlles i Santa Pau el 1563, que fou centre de la baronia de Mosset. L’actual església parroquial de Sant Julià fou bastida a la fi del s XV. Prop de la porta de coma Gelada hi havia l’església de la Mare de Déu de la Concepció, lloc de reunió dels consellers de Mosset del 1616 al 1707. Aigua amunt del riu hi ha l’antiga torre Mascarda, que pertanyia als senyors de Mosset. Durant la Guerra Gran (1793) la població fou ocupada un mes per les tropes espanyoles.