Marquès de La Fayette. Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general; aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown.
Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent. Comandant de la guàrdia nacional de París (1789), fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren. “L’heroi d’ambdós mons”, finalment, s’enfrontà amb el poble en l’afusellament del Camp de Mart (17 de juliol de 1791), cosa que li féu perdre definitivament la popularitat, posada ja en entredit per les denúncies de Marat. Afavorí la guerra, i després de la jornada del 20 de juny de 1792 abandonà el front per presentar-se davant l’Assemblea; però, sense prou ajut, hagué de tornar-se'n; finalment es passà a l’enemic (agost). Tornà a França el 1800, però es mantingué aïllat durant l’Imperi.
A l’època de la Restauració fou un dels caps visibles del liberalisme (diputat en 1818-22 i en 1827-30; membre dels grups carbonaris) i intervingué en les accions que portaren a la revolució del 1830: nomenat cap de la guàrdia nacional, afavorí l’entronització de Lluís Felip, però hagué de renunciar el seu càrrec i es retirà a una oposició discreta.