Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single ( Els esnobs ). Amb Recital Guillermina Motta (1965, Gran Premi del Disc Català) es professionalitzà. Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor (1968), Cançons que estimo (1974), Canticel (1976), sobre texts de J.Carner, i Una bruixa com les altres (1981), amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show (1967), la cançó d’estil més frívol o irònic: Remena nena (1970), Tango (1972), Vota Motta (1977), Les Guillermines del Rei Salomó (1981) i Lluny de Malibú (1987). El 1994, després d’un llarg parèntesi, edità un disc amb quaranta de les seves cançons més conegudes i el 1999 publicà el disc Íntim , una recopilació de cançons d’autors francesos. Ha protagonitzat també produccions televisives.
Guillermina Motta
© Fototeca.cat
Autora i intèrpret de cançons.