Religiós dominicà, professà (1642) al convent de València i ocupà càrrecs importants dins l’orde. Mestre en arts (1651), fou catedràtic de filosofia moral a la Universitat de València. Per tradició, li han estat atribuïdes diverses composicions literàries, de caràcter satíric, que Constantí Llombart publicà per primera vegada el 1870 amb el títol d'Obres festives, però que, realment, no semblen procedir totes del mateix autor. La més famosa és la comèdia La infanta Tellina i el rei Matarot.