Professor a Berlín (1833), féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits (Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen, 1826), l’activitat secretora (De glandularum secernentium structura, 1830) i l’anatomia comparada. El seu Handbuch der Physiologie des Menschen (1833-40) fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes. Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc., que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental.