Es formà a la facultat de lletres. El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda. Creà diferents cineclubs universitaris. Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos (1935), el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya. El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice, i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo. El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca. El 1949 inicià la seva carrera d’ajudant de direcció —amb Berlanga, Rossi, John Berry, Kirsanov, Picazo i altres—, i uns quants anys després la de productor de films de Buñuel, Bardem, Rocha, Ungría, etc. Fou membre de jurats internacionals (Venècia, Cuneo, Barcelona), corresponsal de Cinema Nuovo i col·laborador de Cahiers du Cinéma, Cine Cubano, Fotogramas, etc. Fou coguionista de Zavattini, Torre-Nilson, Rossi i altres. Publicà Canto al cinema (1951), Los cinemas hispano y portugués (1963) i Marco Bellocchio (1969). Fou director de la Filmoteca de València (1988).