Es formà a les escoles d’Arts Aplicades i Massana de Barcelona. El 1970 emprengué una tasca de renovació i de recerca dins el gènere del tapís, basada en la investigació dels nusos i les robes antics, així com en les possibilitats de l’obra tridimensional. El macramé és la base de les seves tapisseries de gran i de petit format. La seva obra comprèn estendards, indumentàries, grans cilindres i peces transformables, amb cordes de sisal com a suport. Fou una de les tapisseres catalanes amb més projecció internacional, ja que exposà arreu d’Europa i als EUA.
Obtingué nombrosos guardons: medalla d’argent de la Ville de Paris (1968), premi al Millor ús del Jute de Convergence 76 a Pittsburgh (EUA, 1976), premi del Ministeri de Cultura (1980), premi del Tapís a la Biennal de l’Esport (1982), etc. La seva obra és exposada, entre d’altres, a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, al Royal Scottish Museum d’Edimburg, al museu Umělecko Průmyslové de Praga i al Reina Sofía de Madrid.