Antoni Muntañola i Carné

(Barcelona, 2 d’octubre de 1883 — Barcelona, 8 de novembre de 1951)

Dibuixant humorístic i editor de llibres infantils.

Germà del polític Pere Muntañola. Col·laborà a Cu-cut! i En Patufet, on signà amb l’anagrama Amyc. Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor. Creà l’Editorial Muntañola (1917-29) —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar. Concebé un tipus de llibre de format gran, il·lustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte. El primer llibre fou Bernardo y el gigante, rondalla mallorquina, que il·lustrà ell mateix. Publicà contes de Josep Carner, de Carles Riba, de Pere Aldavert i d’altres notables escriptors, il·lustrats a tot color per Lola Anglada, Xavier Nogués, Joan Junceda, Ricard Opisso i altres dibuixants catalans. De jove conreà el teatre i estrenà Jordi Heicler (1910), L’ex-ministre (1911), L’esbojarrada (1912) o La victòria dels cent deu (1913). Les seves obres foren estrenades al Teatre Romea i al Teatro Español, per l’Associació per al foment de l’Art Dramàtic i per la Companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, entre el 1910 i el 1912.