Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles. Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1799).
En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat: uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona. El 1777 decorà el teatre municipal de Reus; el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica: amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles III, escòcia amb llotges figurades de comparseria castrense i plafons murals amb gestes d’herois antics.
La noble volada d’aquesta decoració li procurà a Barcelona la de la Duana (1790) —actual edifici del Govern Civil—, on féu una variant, a escala menor, del saló en homenatge al mateix monarca, amb evocacions similars, bé que ara la decoració s’estengué a moltes sales i abastà temes nous i d’altres tendències pictòriques; amb el mateix caràcter neoclàssic hi ha les sèries dedicades al Diplomatari de Carles III, L’expansió del comerç, Virtuts de la monarquia, El Consolat de Mar i L’heroisme davant les invasions.
Segueix els naturalistes francesos quan compon la tanda d’arbredes en paisatges camperols, i també de prop la mar, animats per infants com a al·legories de la caça i la pesca; i va pel seu compte en alguna altra en grisalla, original i anticipada versió de l’exòtica cavalleria romàntica, que es donava amb episodis del Quixot a Barcelona tenint per fòrum insòlit els indrets reals de la ciutat.
Pintor predilecte de la burgesia novella, decorà sovint façanes i salons, entre altres, a les cases del Marquès de Palmerola, d’Alabau, del palau bisbal i al mateix edifici de Llotja. A la casa del fabricant d’indianes Pau Ramon, al xamfrà de Sant Pau i de Sant Erasme, decorà la sala amb deu plafons, realçats amb sengles octaves reials catalanes, i un sostre al·legòric amb el tema L’expedició catalana a l’Orient, expressió pictòrica intel·lectualitzada que s’avançava a la renaixença literària.
El seu fill Pere Pau Muntanya i Llanes (Barcelona 1775 — Olot 1801), pintor, estudià a Llotja i fou pensionat a Madrid, prop de Marià Maella; de retorn, exercí de professor a la mateixa escola i durant uns pocs anys treballà associat amb el seu pare.