Filla de Magí Murià. Fou secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Col·laborà en La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. Fou militant d’Acció Catalana, Esquerra Republicana (1932) i Estat Català (1936), del comitè central del qual formà part, membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d’Escriptors Catalans. S'inicià en la novel·la amb Joana Mas (1933), història d’un problema amorós, i La peixera (1938). Publicà els assaigs La revolució moral (1934) i El 6 d’octubre i el 19 de juliol (1937). En acabar la guerra civil, s’exilià amb la seva família (1939), inicialment a França, on conegué el poeta Agustí Bartra, amb qui compartí la vida. Posteriorment, el 1941 s’establí a Mèxic, on treballà com a traductora de l’anglès i el francès. Col·laborà en les revistes de l’exili català a Amèrica (Catalunya, Germanor, Lletres, La Nova revista, Pont Blau). A Mèxic, publicà les narracions Via de l’est (1946), el conte infantil El nen blanc i el nen negre (1947) i la Crònica de la vida d’Agustí Bartra (1967). El 1970 tornà, amb Bartra, a Catalunya, i continuà la seva obra amb L’obra de Bartra (1975), els contes i narracions per a infants i joves El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974, premi Josep Maria Folch i Torres), Pinya de contes (1982) i l’obra teatral A Becerola fan ballades (1978), a més de col·laboracions en Cavall Fort i Tretzevents. Publicà també les narracions El país de les fonts (1980) i El llibre d’Eli (1982), i les novel·les Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986). El 1985 fou publicada la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (Cartes a l’Anna Murià, 1985). Creu de Sant Jordi (1990). Pòstumament foren publicats Quatre contes d’exili (2002) i el recull de proses Reflexions de la vellesa (2003).
Anna Murià i Romaní i Agustí Bartra
© Fototeca.cat
Escriptora.