Fill de Magí Murià i Torner i germà d'Anna Murià i Romaní, col·laborà en El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya. Militant d'Estat Català, d'Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català, fou funcionari de la Generalitat de Catalunya.
Publicà l’assaig polític La revolució al camp de Catalunya (1937) i la novel·la Els dos puntals (1938), i prengué part en la batalla de l'Ebre com a voluntari. Exiliat el 1939, el 1942 passà a Mèxic i s’establí finalment a Guadalajara (1959).
Principal promotor, durant més de 10 anys, del Butlletí del Centre Català de Guadalajara, hi fou professor de literatura a la universitat i a l’American School. Directiu de Prensa Unida de Guadalajara i de la delegació del Sindicato Nacional de Redactores de la Prensa, es dedicà també a activitats industrials i mercantils.
Publicà assaigs (Revisión de la dramática neoclásica, 1971; Vivències d’un separatista, 1985), reculls poètics (L’espera, poemes, 1942; L’últim recull, 1980; Trajecte confús, 1978 i Ramals del trajecte, 1980) i volums de contes (Narraciones fugaces, 1967; Cuentos de humor gris, 1987, amb versions catalanes del 1974 i del 1992, respectivament, i Cinc contes per a infants, 1984). Guanyà la flor natural als Jocs Florals celebrats a París (1965) i Mèxic (1973). Fou col·laborador de Xaloc i altres revistes de l’exili mexicà.
L’agost de 2012 s’inaugurà la Biblioteca Catalana Josep Maria Murià i Romaní, amb seu a la Biblioteca Pública de l’Estat de Jalisco de Guadalajara. Amb un fons inicial de gairebé 10.000 títols, és la biblioteca catalana més important de l’Amèrica Llatina.