i Nacionalistes d’Esquerra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nacionalistes d’Esquerra

Sigla deNE
història hist i ciències polítiques polít
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Col·lectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982. D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep M.Espinàs, Magda Oranich, Avel·lí Artís i Gener i Armand de Fluvià. El 1984, amb un nucli “renovador” exclòs d’ERC (Jaume Nualart) i un grup d’independents (Felip Solé i Sabarís, Josep Dalmau, etc), formà la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, que després de recollir 36 000 vots a les eleccions autonòmiques d’aquell any, es configurà com un partit únic de tipus convencional, sota el nom d’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra. El sector més assembleari de NE, però, rebutjà aquest procés i, encapçalat per Joan Oms i Armand de Fluvià, se'n separà per a constituir (1985) el Moviment d’Esquerra Nacionalista.

Col·laboració: 
JBCC
Llegir més...