Fou aïllat del llevat per H. von Euler i els seus col·laboradors el 1931; poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits. Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia. Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions. Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD. És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims.
m
Bioquímica
NADP