Situada a la confluència del Sambre i del Mosa, és un centre comercial i un nus de comunicacions important. Indústria siderúrgica (alimentada pels jaciments carbonífers de la regió), fabricació de ceràmiques, sabons i cuirs. Seu d’un comtat i ciutat important a l’edat mitjana, durant els s. XVII i XVIII tingué un gran interès estratègic. En la guerra que la monarquia hispànica i França sostenien des del 1688 i que el 1692 s’estengué als Països Baixos, Namur caigué en poder dels francesos, dirigits per Lluís XIV de França i Vauban. Reconquerida (1695) per Guillem III d’Anglaterra, stadhouder dels Països Baixos, els francesos la tornaren a ocupar el 1746 i el 1792. Capital del departament francès de Sambre-et-Meuse (1794-1814), fou incorporada al regne dels Països Baixos el 1815 i a Bèlgica el 1830. Els dos edificis més importants són l’església de Saint-Loup (s. XVII), obra de P. Huyssens, sumptuosa construcció amb voltes carregades amb ornamentació de pedra i combinacions de marbres, i la catedral de Saint-Aubin (s. XVIII), feta per l’italià Pizzoni, el qual s’inspirà en el barroc del seu país.