La història
A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàl·lia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa. Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana. La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers (752), Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia (759) i Tolosa (767). En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la Tarraconense, d’Urgell i de Girona (785), d’Osona (798) i de Barcelona (801). Els bisbes de les seus restaurades restaren supeditats a l’arquebisbe de Narbona, que a partir d’aquell moment presidí els sínodes o concilis provincials i els fets religiosos més importants del país. La submissió a Narbona no fou sempre ben acollida; ho demostren les queixes del bisbe Idalguer d’Osona en un sínode de Barcelona (906), així com els intents politicoreligiosos per a reconstruir la metròpolis tarraconense duts a terme per Esclua, bisbe intrús d’Urgell (886-92), per Cesari , abat de Santa Cecília de Montserrat (966), per Ató, bisbe d’Osona (970), i finalment per Berenguer Sunifred, bisbe de Vic (1091), que obtingué la separació definitiva de Narbona, tot i que la província metropolitana de Tarragona no fou restaurada fins el 1116.
Arquebisbes de Narbona metropolitans de les diòcesis catalanes (segles VIII a XI)
| Arquebisbe | Període |
|---|---|
| Daniel | a. 769-d. 782 |
| Nebridi | a. 799-822 |
| Bartomeu | a. 828-844 * |
| Berari | 844-? |
| Frèdol | ∼852-873 |
| Sigebod | 873-885 |
| Teodard | 885-893 |
| Arnust | a. 896-912 |
| Agi | 914-924 |
| Aimeric | a. 927-977 |
| Ermengol | 977-1016 |
| Guifré de Cerdanya | 1016-1079 |
| Pere Berenguer | 1079 ** |
| Dalmau | 1081-1096 |
| * deposat el 835; ** usurpador | |