Fill i successor de Muḥammad Shah. Després d’un frustrat atemptat (1852) contra ell instigat pels seguidors del Bab (executat el 1850), reprimí durament el babisme (el foragità pràcticament de Pèrsia). Ocupà Herat (1856), d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se. Així mateix, pel tractat de París (1857), renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan; aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān (1872). Procurà el desenvolupament econòmic del país (construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc), sovint frenat per la manca de recursos. L’intent de monopolitzar el tabac provocà nombrosos aldarulls i morí assassinat. Durant tot el seu govern Rússia i la Gran Bretanya treballaren intensament per tal d’obtenir posicions avantatjoses al país.